La imatge al llarg del temps
Tant en l’antiguitat com en l’edat mitjana, la labor artística era considerada com una activitat artesanal, els autors no tenien cap rellevància socialment. Al renaixement barroc (segle XV-XVIII) es reconeix el caràcter intel·lectual de l’activitat artística i es consolida la figura de l’artista.
Al llarg de la història es donen tres situacions entre el valor estètic i el valor funcional:
1. D’oposició total entre la bellesa i la funció. Per alguns teòrics de l’antiguitat, la inutilitat era premissa de bellesa.
2. De compaginació entre la bellesa i la funcionalitat. La bellesa és alguna cosa afegida a la funcionalitat.
3. D’identificació entre la bellesa i la funcionalitat. En aquest cas la bellesa no és un problema d’aplicació sinó d’implicació.
Cada canvi tècnic que succeixi al llarg del temps provocarà un avenç històric i un avenç de la relació de l’artista amb la societat i s’innovaran en les formes artístiques.
El paleolítc
Les pintures prehistòriques eren de caràcter màgic-religiós, la seva finalitat era atraure la caça. El paper de l'artista era el del cap de la tribu, el “Chamán de la Horda” (homo religiosus). La bellesa no és intencionada, la forma segueix la funció. Aquest caràcter ha estat associat a l’art fins als inicis del modernisme. Les institucions religioses han tingut un paper determinant en la creació artística al llarg de la història i ha estat un element comú a totes les civilitzacions.
Pintures rupestres
El neolític
És un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.
Continua la funció màgica-religiosa utilitària de l’art. Substitueixen al “Chamán” per l’artista-artesà. Aquesta nova societat dóna lloc a l’aparició d’arts menors (terrisseria, cistelleria,..) que seràn el princpi de l’art popular.
Cromlech de Stonehenge Venus de Willendorf
Les primeres societats urbanes
L’artista o artesà era un ser anònim al servei de les castes privilegiades (nobles i sacerdots). Funció religiosa de l’art, d’exaltació del poder de reis i faraons en una societat teocèntrica.
Piràmides d'Egipte Relleus Asiris
Grècia - Art grecollatí
El desenvolupament comercial va provocar l’aparició d’una burgesia mercantil amb uns nous valors: l’individu té pes en la societat, cultura atropocèntrica. Atropocentrisme + democràcia = valor social de l’artista.
Comença a tenir importància el concepte de bellesa. La funció de l’art és religiosa-mitològica, això provoca una exaltació de la polis: ART DE PROPAGANDA. L'artista adquireix prestigi social. L'arquitectura grega es caracteritza per les columnes, existien diferents classes i formes.
Diferents tipus de columnes
El partenón
Evolució del cànon de bellesa
Roma - Art grecollatí
Cultura teocèntrica que admira a l'emperador i als deus. L'art té una funció de propaganda política, art utilitari al servei del sistema polític. També representa ideals estètics. Artista anònim al servei de l'estat.
L'escultura romana està molt influenciada per l'esculura grega (perfecció, bellesa, equilibri, diferents postures,...). Els retrats són molt realistes. Eina de glorificació de l'emperador o als alts comandaments polítics o religosos.
Patricio Barberini Augusto
Arc de Constantí
L'edat mitjana
En aquesta etapa l'artista es manté anònim, aquest està considerat com un simple artesà. És una època on la noblesa i el clergue tenen tot el poder, la retroalimentació entre aquests dos elements és el que caracteritza la societat i el seu art. Tambè és important destacar que és l'esglèsia qui mou la cultura.
Dins l'edat mitjana es diferencïen dues etapes:
- L'alta edat mitjana (s.V - s. X): l'art depèn totalment de l'església.
- La baixa edat mitjana (s. XI - s. XIV): on l'artista és un simple artesà dins un gremi.
San Clemente de Tahul Van Eyck - El matrimonio de Arnolfini
El renaixement
En aquesta etapa l'artista s'independitza del gremi. Gràcies a les classes burgeses creix la motivació de fer creacions artístiques. És a dir, ens trobem en una època on l'artista decideix deixar de ser anònim i conseguir prestigi propi, gràcies a això creix la producció d'obres artístiques. Tornen la mitologia; l'antiguitat clàssica.
Les dues funcions de l'art en el renaixement:
-
Religiosa: al servei de l'església
-
Profana: al servei de la noblesa i la burgesia.
Aquestes seran substituïdes per l'antropocentrisme, que dominarà la cultura de l'època. La societat està guiada per l'interès de l'individu i les seves capacitats.
Botticelli - mitologia El Escorial
Segle XVI fins al 1789: Manierisme, barroc, neoclassicisme
Ens trobem davant una societat absolutista, una crisis religiosa molt forta on hi ha una reforma i una contrarreforma. Es consolida un estat modern i una política de masses. L'art complirà una funció propagandística de la política i la religió, per tant, entenem que el client de les obres d'art és el clergue i la noblesa. L'artista estarà davant el servei de l'església i l'estat, aquest no és un simple respresentador d'imatges; a través d'elles s'expressa, comunica i transmet el que porta dins.
El Vaticà Bernini: Apolo i Dafne Velázquez: Las Meninas
Fi del segle XVIII-XIX: Triomf de les revolucions franceses
L'artista abandona l'academicisme i amb el triomf de la burgesia es llibera del mecenatge de l'església i de la força de l'estat absolutista. L'artista pren independència pero surgeixen les lleis del mercat. L'art és considerat com un bé social ja que es creen museus = nous temples de l'art.
Goya: Familia de Carlos IV Goya: Fusilament del 2 de maig
Segle XX
L'art passa a estar influenciat pels representants polítics i els valors socials del moment. Hi ha influència en les dos guerres mundials; en la societat i en la forma de pensar, per això es progressa en el sector tecnològic.
Dalí Torre Eiffel
Conclusió sobre l'evolució de la imatge
Poder tenir coneixement de tota aquesta evolució ens serveix per veure com l'ésser humà, realment, té la necessitat d'expressar-se, desde un principi, a través de l'art; mostrant la realitat, les pors, les motivacions, representant moments històrics, famílies importants,... I d'aquesta manera, avui en dia, podem entendre cada època a través de totes aquestes obres, igual que en un futur, podran veure els milers d'obres que es fan actualment i veure com vivim i com són les coses en el segle XXI.
Per tant, des del meu punt de vista, crec que l'art és una cosa que mai s'ha de perdre, és la millor manera de transmetre sentiments i la realitat del moment, així, d'aquesta manera es va creant "la història de la vida" en imatges, pintures, escultures,... de forma artística.
