Percepció visual i representació de la imatge
La percepció
La percepció és una activitat cognoscitiva molt complexa que es forma per les experiències viscudes pel subjecte i les característiques del seu llenguatge. És el fruit d'una combinació entre les capacitats innates, la maduresa del sistema nerviós i l’aprenentatge. Durant la infància (dels 0 als 12 anys) es pren consciència del caràcter sòlid dels objectes: de la seva profunditat i forma, relleu, mida,...
La suma coordinada de les informacions visuals, tàctils, acústiques,… aporten a l’observador una percepció segura del món tridimensional. Un món físic que es torna visualment més dens, amb detalls més petits y menys nítids, a mesura que l’observador s’allunya. Tot i que aquest allunyament permet l’extensió del paisatge visual i creix correlativament el mosaic d’estímuls i d’informació. L’experiència cultural provoca que quan mirem prestem més atenció a allò desconegut, que a allò conegut.
Identificació Assimilació per associació a tipus gnòstics elaborats en l’experiència anterior per part de l’observador.
Diferenciació El subjecte descobreix a través de l’estímul aquelles particularitats que el diferencien o no.
El procés perceptiu
Imatge Funció informativa
Percepció Ubicar, localitzar i orientar
Sentit de la vista Mesura distàncies, reaccionar
3 operacions Òptica, química i nerviosa
El procés sensorial
Estímul Receptors Sistema nerviós Cervell
Factors d'atenció
-
El tipus d’estímul, la intensitat i la freqüència
-
Les capacitats psicofísiques del subjecte (estat físic i anímic)
-
El context del procés perceptiu
-
L’aprenentatge del subjecte (experiència)
Teoria de la Gestalt Lleis de la forma
Dues universitats van ser les que van obtenir els primers resultats experimentals. D'una banda hi havia l'escola de Graz i per una altra la de Berlín. L'escola de Graz va proposar la teoria de la producció, que considerava la qualitat Gestalt, és a dir, la forma o TOT, com el producte d'un acte perceptiu.
Els psicòlegs iniciadors d'aquest corrent, Max Wertheimer (1880-1943), Wolfgang Köhler i Kurt Koffka (1887-1941), van desenvolupar el programa d'investigació de la Gestalt a principis de la dècada de 1910.
Què són les lleis de la Gestalt? La ment configura, a través de certes lleis, els elements que arriben a ella a través dels canals sensorials (percepció) o de la memòria (pensament, intel·ligència i resolució de problemes).
LLEIS GENERALS:
-
LLEI DE LA BONA FORMA: És la tendència de l’experiència perceptiva a captar les formes més simples. Aquesta llei permet la fàcil lectura de figures que es creuen i formen confusions, ja que les veiem separades del conjunt.
-
LLEI DE LA FIGURA/FONS: El cervell no pot interpretar un objecte com una figura o fons al mateix temps. El cervell escollirà una figura i l’altre passarà a formar part del fons.
LLEIS PARTICULARS:
-
LLEI DE LA SEMBLANÇA: La nostra ment tendeix a agrupar els elements similars en una entitat. La semblança depèn de la forma, la mida, el color i altres aspectes visuals.
-
LLEI DE LA PROXIMITAT: És l’agrupament parcial o seqüencial d’elements basat en la distància que hi ha entre ells.
-
LLEI DE LA SIMETRIA: Les imatges simètriques son percebudes com iguals, com un sol element, en la distància.
-
LLEI DE LA CONTINUÏTAT: Els detalls que mantenen un patró o direcció tendeixen a agrupar-se junts, com la part d’un model. És a dir, percebre elements continus encara que s’interceptin entre sí.
-
LLEI DEL DESTÍ COMÚ: Els elements que sembla que construeixin un patró en una mateixa direcció es perceben com una figura.
-
LLEI DEL TANCAMENT: Tendim a acabar i formar formes amb les línies que visualment falten.
___________________________________________________________________________________________________________________________________
Nivells d'iconicitat
La iconicitat és la relació de semblança que existeix entre un signe i l’objecte o idea que representa.
1. Representació no figurativa: Són les obres abstractes.
2. Esquemes arbitràris: No representen característiques sensibles. Un exemple és una senyal de tràfic.
3. Esquemes motivats: Totes les característiques sensibles són abstretes. Com per exemple els mapes.
4. Pictograma: Són les formes.
5. Representació figurativa no realista: Es produeix la identificació.
6. Pintura realista: Pla bidimensional.
7. Fotografia en blanc i negre.
8. Fotografia en color: Grau de definició de la imatge = poder resolutiu de l'ull mitjà.
9. Hologrames.
10. Model tridimensional a escala: Per exemple una escultura creada a escala real.
11. La imatge natural: Qualsevol percepció de la realitat obtinguda directament a través de la visió.
