LAURA MOLINA

Les imatges digitals s’obtenen a través de dispositius de conversió analogic-digital com un escàner, una càmera fotogràfica digital o directament des de l’ordindador; utilitzant qualsevol programa de tractament d’imatges.

Els bits

La informació digital que genera qualsevol dels mitjans citats és emmagatzemada a l’ordinador mitjançant bits (uns i zeros).

Un bit és la unitat d’informació que equival a l’elecció de dos possibilitats: 0 ó 1. Els circuits interns de l’ordinador només detecten aquests dos valors i en la combinació d’ells es basa l’informàtica. El nom prové de les paraules “binary” i “digit” → dígit binari.

La informació que podem emmagatzemar en un bit és molt petita, per això els bits s’agrupen en bytes, que és un grup de 8 bits:

• El kilobyte (kB) equival a 1000 bytes

• El megabyte (MB) equival a 1000 kB

• El gigabyte (GB) equival a 1000 MB

• Terabyte (TB) equival a 1000 GB

El píxel

Les imatges digitals es creen formant una reticula rectangular formada per celdes. Cada una d’aquestes celdes rep el nom de píxel. Els píxels són les unitats de color que componen una imatge. Un píxel no té una mesura concreta, simplement és la mesura de divisió d’una retícula en cel·les.

• Profunditat de píxel

La profunditat del píxel és una unitat de mesura binaria perquè cada píxel està format per bits. Quan diem que la profunditat de píxel és de 1 bit, la imatge només té dos colors o dos nivells de gris:

1. 1 bit = 2 colors

2. 2 bits = 4 colors

3. 3 bits = 8 colors

4. 4 bits = 16 colors

5. 5 bits = 32 colors

6. 6 bits = 64 colors

7. 7 bits = 128 colors

8. 8 bits = 256 colors

9. 16 bits = 65.535 colors

• Color real

Cada píxel només pot ser un color, quan diem que una imatge és de 256 colors, volem dir que cada un dels píxels pot adoptar un d’aquests 256 colors.
Si la profunditat és de 24 bits, tenim la possibilitat de manejar milions de colors amb la combinació dels tres primaris: vermell (red), verd (green) i blau (blue), és l’anomenat mode RGB.

• Modes de color

Mode de color és el sistema de coordenades que ens serveix per descriure els colors de manera numèrica.
Els principals són el RGB (vermell, verd i blau), el HLS (to, lluminositat, saturació) i el CMYK (cian, magenta, groc i negre).

Resolució d'una imatge

El concepte de resolució és confús d’entendre en imatge digital perquè s’utilitza per referir-se a elements diferents:

1. La resolució en la impresió de imatges digitals ve donada per el número de punts impresos per unitat de superficie

2. En una imatge digital la resolució depen del número de píxels per unitat de superficie

3. La resolució de pantalla d’un monitor s’expressa amb la multiplicació del número de columnes i files de píxels

La qualitat de una imatge està directament relacionada amb la resolució que té: a major resolució, millor qualitat d’imatge. Si una imatge té una resolució de 200 ppp, en cada pulgada quadrada ens trobem la quantitat de 200 x 200 píxels.

– El tamany de la imatge → depen de les seves dimensions (altura i amplada) mesuades en píxel i altres unitats.
– La resolució de la imatge → l’expressem en píxel per pulgada. A major resolució més píxels queben en una pulgada.
– El tamany de l’arxiu de la imatge → com unitat d’informació digitalitzada s’expressa en bits. A major grandària d’imatge (més píxel conté la imatge), major tamany de l’arxiu.

Formats de la imatge digital

Les imatges es classifiquen en dos tipus: 

• Principals formats de mapes de bits o bitmap:

  • BMP: Format de qualitat. Els arxius tenen un gran pes, s’utilitzen en aplicacions com CD-ROM. Extensió: *.bmp

  • TIFF: S’utilitza per imatges de alta qualitat que s’han d’imprimir. Extensió: *.tif

  • XCF: Permet emmagatzemar les imatges amb capes i modificar-les posteriorment. Extensió: *.xcf

  • PICT: És el format característic de la plataforma MAC. Permet ser comprimit sense perdre qualitat d’imatge. Extensió: *.pic

  • JPG: És el format més utilitzat en les pàgines d’Internet per la reproducció de fotografies. Permet comprimir les imatges però produeix pèrdues de qualitat. Extensió: *.jpg

  • GIF: Aquest format també s’utilitza en les pàgines web d’Internet, comprimint les imatges sense pèrdues. Utilitza el mode de color indexat per les imatges que no tenen moltes tonalitats de colors. Permet gràfics animats i transparencia. Extensió: *.gif

  • PNG: Té les avantatges dels formats GIF i JPG. Comença a ser molt utilitzat per Internet per la seva gran capacitat de compresió sense pèrdua i per tenir la possibilitat de transperencia. Extensió: *.png

  • PSD: Format natiu de Photoshop que permet guardar totes les presentacions, retocs i noves creacions realitzades amb el programa. Extensió: *.psd

• Els principals formats de les imatges vectorials són:

  • SVG: Vectors gràfics escalables. Format molt recent. Extensió: *.svg

  • WMF: Format d’arxiu vectorial de la plataforma Windows. És el format que millor s’adapta als diferents programes de dibuix. Extensió: *.wmf

  • SWF: Imatges vectorials per animació web. Extensió: *.swf

  • EPS: Format utilitzat habitualment per exportar imatges de mapa de bits amb traçats vectorials. Extensió: *.eps

  • PDF: És compatible entre les plataformes MAC, Linux i PC. Utilitzat fonamentalment per la confecció de documents que poden descarregar-se d’Internet. Extensió: *.pdf

Diferències entre fotografia digital i analògica

FOTOGRAFIA ANALÒGICA

És la manera d’anomenar la fotografia tradicional en comparació amb la fotografia digital. En càmeres de fotografia, es basa habitualment de procediments físics-químics per la obtenció i el processament de les fotos.
És la fotografia que s’ha utilitzat des de sempre, en la qual s’utilitzava la pel·lícula fotogràfica que existeix fins avui en dia.
La fotografia analògica és la que es treballa per mitjà de la utilització de rollos, i revelant en una habitació fosca, com sempre s’ha fet.

AVANTATGES:

• Els mecanismes són totalment mecànics i no es necessita d’energia

• No es depèn d’un ordinador per organitzar les fotos

• No s’han de tenir grans coneixements de fotografia per l’ús d’aquesta càmera

• Per un aficionat els costos no són tan alts com per un professional

• La pel·lícula utilitzada en els rotllos ens permet tenir una resolució excel·lent a qualsevol mida

• El resultat pot ser molt bo, el gra que es produeix es sol explotar com alguna cosa artística a diferència del soroll, en el cas de la fotografia digital

INCONVENIENTS:

• Es depèn del rotllo i d’un laboratori fotogràfic per poder visualitzar la fotografia

• Existeixen diferents mides de rotllo, no n’hi ha un d’estàndard per totes les càmeres

• Receptor d’imatge no reutilitzable, el rotllo fotogràfic no es pot utilitzar

• Diners per els rotllos i el revelat

• Resultat distintiu: Molta diferència en el color. Cada tipus de pel·lícula té un color específic

• No recomanada per fotografia d’esports i acció, ja que com que són imatges en moviment poden sortir mogudes

• La distribució sol ser més complicada, ja que o es tenen que revelar varies copies o passar-les a format digital

FOTOGRAFIA DIGITAL

Són les imatges del món real en un format digital.

Aquesta consisteix en l’obtenció de imatges mitjançant una càmera fosca, de manera similar a la Fotografia Analògica. En la fotografia digital les imatges són capturades per un sensor electrónic que disposa de múltiples unitats fotosensibles, les quals aprofiten l’efecte fotoeléctric per convertir la llum en una senyal elèctrica, la qual és digatilitzada i emmagatzemada en una memòria externa.

Les fotografies digitals són preses per càmeres digitals, les quals posseeixen un senor amb múltiples unitats fotosensibles, cada unitat captada generarà un píxel de la fotografia digital.

AVANTATGES:

• Ràpida revelació: les imatges poden veure’s instantaneament, després de que hagin estat capturades, gràcies a una pantalla de LCD.

• Preu: les cameres digitals modernes solen ser més barates del que van arribar a ser les analogiques.

• Sensibilitat Lluminosa: les càmeres digitals tenen una sensibilitat lluminosa molt elevada, de manera que poden fer-se fotografies en condicions de poca llum, sense la necessitat d’un accessori addicional.

• Es pot escollir un mode de captura (filtres) com: blanc i negre, sepia, negatiu, etc. Sense la necessitat de canviar de pel·lícula, tan sols presionant alguns botons.

• No preucupacions per el carret, ni revelar.

• Emmagatzament: és de manera digital, i es mantenen inalterables al llarg del temps, amb el que la qualitat de la imatge no disminuirà mai.

• La reproducció d’una imatge emmagatzametada és fàcil, i pot ser de la mateixa qualitat que la original.

INCONVENIENTS:

• Es tracta d’una tecnologia relativament immadura, per el que és probable que els equips que es comprin en l’actualitat quedin rapidament obsolets, per la sortida de nous i millors equips.

• La duració de les bateria, és un dels pitjors problemes de les càmeres digitals.

• Credibilitat de la foto: la fotografia era un document que s’utilitzava pe donar fe que un esdeveniment era cert. En l’actualitat, gràcies a la facilitat per manipular una imatge, és més dificil creure que es tracta d’una situació real.

• Abandonament de la tècnica: Sempre el fotograf ha pensat moltissim abans de realitzar un dispar per obtenir el millor negatiu possible, però els nous programes per gestionar arxius estan creant un sistema de treball, que permet manipular i solucionar problemes serios com l’enquadre.

• Menors mides: Al utilitza l’ampliació, la imatge perd qualitat, i es pixela.

• Zoom: Fa perdre qualitat en la imatge.

• Si l’arxiu es fa mal bé, la imatge es perd.

Què tenen en comú les càmeres digitals i les analògiques?

Per fora tenen una gran quantitat d’elements idèntics. Les dues utilitzen elements óptics molt similars:

• Obturador i diafragma

• Lents

• Sistema d’enfoc i autoenfoc

• Zoom

Aquests elements tenen presència en els dos tipus de fotografia. Ambdues rebent la llum mitjançant les lents, amb això aconsegueixen la captura de la imatge, el diafragma i l’obturador s’encarreguen de mesurar la llum. El zoom en les dues s’encarrega d’apropar-nos a objectes que tenim lluny.