LAURA MOLINA

El poder social de la imatge, estereotips i tabús:

En aquest tema es parla sobre els estereotips que existeixen en la societat actual, i busca la manera de combatre’ls.

Els estudis sobre la imatge de la dona en els mitjans de comunicació demostren que la imatge que es reflexa no és objectiva, ni s’ajusta a l’estatus de la dona actual. Quan no la infravalora, la sobrevalora, creant un efecte negatiu al públic.

Els mitjans de comunicació, igual que altres agents socials, tenen tendència a convertir en sinònims les paraules “dona” i “gènere”. I segueixen comunicant informació només destinada a les dones, com revistes de moda, cuina i bellesa, sota el títol “Especial per dones”, i no es tracta d’això. L’enfoc de gènere no s’ha de reproduir en l’esquema clàssic de separació de sers humans en funció del seu sexe.

La posada en pràctica d’una estratègia de comunicació, amb l’objectiu d’acabar amb els estereotips, és necessària per vincular els valors de igualtat.

En l’article “La perpetuidad de los estereotipos de hombres y mujeres” de Elvira Fenteentenem que el gènere acaba sent una categorització jerarquitzada entre sexes i els valors que associem a cada un.

Les persones que es dediquen a la redacció i la difusió d’informació vinculada amb la realitat social, han de prendre com a referència les evolucions aplicades en el llenguatge i les noves alternatives per superar la discriminació i la exclusió amb la informació que donen al públic.

Guía d’esterotips pel 2012

Walter Oppenheimer va realitzar un reportatge explicant els estereotips que hi havia durant l’any 2012. Aquests formaven part d'una guia per evitar mals entesos amb persones de diferent nacionalitat que la teva:

• Si el turista ve de Hong Kong és millor no picar-li l’ullet perquè es considera desafortunat. Tampoc els pots assenyalar amb el dit perquè és com si et dirigissis a un animal: s’ha de fer amb la mà oberta. Els xinesos de Hong Kong són molt supersticiosos i mencionar-los la pobresa o la mort els pot ofendre.

• A un brasiler és millor no parlar de coses personals com l’edat, el salari o algun elogi.

• A un àrab li molesta que li diguin el que ha de fer i li encanta que els hi demostrin un cert coneixement de la seva cultura: mai els hi preguntis si volen bacó amb els ous de l’esmorzar, ni que li serveixis vi encara que estigui inclòs en el menú.

• No li diguis americà a un canadenc, ni els hi donis les gràcies a un xino quan et faci un elogi: s’ha de demostrar humilitat.

• Els espanyols són de caràcter fort, molt expressius, els agrada molt parlar, directes i francs. Gaudeixen menjant i fumen molt, però beuen menys del que es podria esperar d’un país que produeix molt vi.

• Els portuguesos els molesta ser considerats una branca d’Espanya. Són nostàlgics, tolerants, acostumats a enfrontar-se a altres cultures i és difícil ofendre’ls. Les aparences són importants i els agrada vestir bé. La seva societat està molt jerarquitzada i respecten l’autoritat, però també els agrada que els tractin amb respecte.

• Als francesos no els costa res criticar. A la taula mai s’ha de treure el pa fins al final, i si demanen aigua no esperen només un vas, sinó una gerra plena.

• No perdre els nervis davant un alemany perquè és senyal de debilitat, aixecar-se quan entra una persona gran a l’habitació, no cridar, no posar els peus sobre el sofà o la taula, no mastegar xiclet en públic, no parlar amb les mans a la butxaca. Senyalar amb el polze cap amunt en senyal d’aprovació és de mala educació.

Educar la mirada 

La imatge és avui en dia una manera de representació de la realitat més extensa, l’actual expansió dels mitjans audiovisuals estén i transforma aquest règim de representació.

La imatge és una producció humana, és una creació mental que ens permet imaginar, i d’aquesta manera donar curs a les nostres pròpies vides, a vegades superant situacions difícils.

La nostra societat està saturada d’imatges, i això provoca que banalitzem aquelles més terribles i ens deixin de sorprendre aquelles que són més increïbles. I això incita a crear una nova pedagogia de la mirada, a educar-la i demostrar-li el que és important. Una manera seria oferir paraules noves, inquietants, provocadores, explicatives… que aconsegueixin fer parlar a les imatges.